BAIX
Empordà
Empordanet Escena és un circuit d’arts escèniques que reivindica la descentralització incidint a una zona rural i vetlla per la democratització cultural del Baix Empordà. Utilitzem les arts escèniques per contribuir al desenvolupament social del territori, oferint una activitat cultural enriquidora i de connexió entre veïns i veïnes de totes les edats. Empordanet Escena vol ser un projecte clau pel desenvolupament cultural del territori, tenint en compte les seves característiques rurals.
El Baix Empordà és una zona amb molta història, cultura, tradició i sobretot encant. Tot i disposar d’una notòria petjada prehistòrica, amb moltes restes ibèriques i romanes, fou l’època medieval la que va marcar més la seva extensió i construcció, deixant-nos un llegat i patrimoni arquitectònic únic. Caracteritzada per un gran patrimoni artístic i cultural, la comarca destaca per la seva bellesa natural i paisatgística, des del Massís del Montgrí fins a les Gavarres, passant per una immensa plana de boscos i camps de conreu fins arribar a una costa privilegiada, definida per grans contrastos que van des de penya-segats hipnotitzants, llargues platges de sorra fins a petites cales de somni.
gualta
Gualta compta amb una extensa xarxa de canals i recs, dels quals cal destacar el rec del Molí, el rec Madral o d’en Fonts i la sèquia “el regadiu”. El terreny és molt pla, només trencat pel puig de la Font Pasquala. També hi trobem les restes d’un poblat ibèric, l’antic castell, l’església de Santa Maria i el pont de Gualta.
VERGES
Verges guarda restes d’una muralla de l’època medieval que encerclava el nucli. Trobem una porta d’entrada al recinte i dues torres molt ben conservades, així com també restes de l’antic castell del segle XII, que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la placeta que hi ha al davant.
COLOMERS
Colomers, municipi banyat pel riu Ter, està documentat del segle IX amb el mot llatí Columbarios amb el consegüent significat del «lloc on es crien coloms» i és aquesta la raó per la qual a l’escut de Colomers es representa un colom. Cal destacar l’arquitectura barroca de la Casa Quintana i l’església de Santa Maria.
gualta
Gualta compta amb una extensa xarxa de canals i recs, dels quals, cal destacar el rec del Molí, el rec Madral o d’en Fonts i la sèquia “el regadiu”. El terreny és molt pla, només trencat pel puig de la Font Pasquala. També hi trobem les restes de d’un poblat ibèric, l’antic castell, l’església de Santa Maria i el pont de Gualta.
VERGES
Verges guarda restes d’una muralla de l’època medieval que encerclava el nucli. Trobem una porta d’entrada al recinte i dues torres molt ben conservades, així com també restes de l’antic castell del segle XII, que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la placeta que hi ha al davant.
COLOMERS
Colomers, municipi banyat pel riu Ter, està documentat del segle IX amb el mot llatí Columbarios amb el consegüent significat del «lloc on es crien coloms» i és aquesta la raó per la qual a l’escut de Colomers es representa un colom. Cal destacar l’arquitectura barroca de la Casa Quintana i l’església de Santa Maria.
foixa
Les restes més antigues de Foixà es daten al segle XIII, amb el testimoni del seu castell, que s’alça imponent a la part més alta, des d’on es veuen els territoris de l’antic comtat d’Empúries com Cuells, la Sala, Sant Llorenç de les Arenes o l’antic poblat de Sidillà, ja en ruïnes. També en podem destacar l’edifici gòtic de Can Planiol (S.XVI), el Palau de Can Ribot i els diversos portals de l’antiga muralla medieval.
bellcaire
A Bellcaire d’Empordà hi trobem l’antic palau-castell dels Comtes d’Empúries del S.XIII i declarat monument històric-nacional i l’església romànica de Sant Joan de Bedenga, amb la base paleocristiana. Al nucli antic també hi trobem cases bastides entre el s. XV i el XIX i una antiga premsa romana. Com a vestigi de la importància de l’aigua, el dipòsit del s.XX i el pas del Rec del Molí ens recorden on es molien l’arròs o el blat i es rentava la roba mentre es feia safareig.
la tallada
El municipi comprèn quatre pobles: La Tallada d’Empordà, Canet de la Tallada, Marenyà i Tor. Hi trobem restes històriques de diferents èpoques i estils: església de Sant Mateu de Canet amb capelles laterals i d’estil gòtic, restes d’una muralla i torres de defensa medievals a la Tallada i les esglésies romàniques de Santa Maria (segles XII-XIII) i de Sant Climent.
albons
Els orígens del municipi d’Albons, que es troba als peus del massís del Montgrí, es remunten a l’època medieval en la qual el poble es trobava dins l’antiga xarxa de comunicacions del Camí Ral que anava de Viladamat a la Bisbal passant per Verges, tot i que també s’han trobat restes i indicis anteriors al segle II. Hi podem veure l’església romànica de Sant Cugat d’Albons, la capella romànica de Sant Grau, el camí boscós del Puig Segalar i el castell medieval que es troba al bell mig del poble, construït al segle XIII.
CORÇÀ
Esmentat per primera vegada l’any 878, està format pel nucli principal de Corçà, a més de Casavells, Cassà de Pelràs, a més dels veïnats d’Anyells i Planils. El municipi de Corçà presenta un interessant centre històric i un important patrimoni històric i arquitectònic: l’església parroquial romànica de Sant Julià i Santa Basilissa del segle XI o bé l’ermita romànica de Santa Cristina, situada a uns centenars de metres del nucli de Corçà.
SERRA DE DARÓ
Al municipi Serra de Daró, que té agregat el nucli de Sant Iscle d’Empordà, s’hi ha trobat restes ibèriques i romanes i l’any 1017 ja era documentat amb el nom de Serra. Com a llocs d’interès hi podem visitar: la necròpolis medieval, el Mas Sunyer i el seu finestral renaixentista, la torre del Mas Serrallers, l’Església de Santa Maria i els seus decorats neoclàssics i les restes del Castell de sant Iscle d’Empordà.
ullà
El municipi, que es caracteritza per enfilar-se a la carena de la muntanya d’Ullà, té un especial interès pels aficionats de l’arqueologia pel jaciment conegut pel nom de Cau del Duc, una cova situada a la muntanya, a sota del castell del Montgrí. Compta amb l’església parroquial de Santa Maria d’Ullà del segle XVIII, a la qual s’hi pot veure la imatge de la Verge de la Fossa tallada en fusta policromada.
pals
Dalt del cim de l’antic Mont Aspre hi trobem la vila de Pals, emmurallada gairebé en la seva totalitat. La seva població està repartida entre el nucli de Pals, els Masos i Platja. Destaquen les muralles medievals, la Torre de les Hores de l’antic castell medieval, les tombes antropomorfes dels segles X-XI i el mirador del Pedró, anomenat també mirador de Josep Pla. El municipi també es caracteritza per acollir diverses masies antigues, els camps d’arròs i l’extensa platja amb vegetació dunar.
sant sadurní
cruilles - monells
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura és un conjunts de municipis que es va agrupar l’any 1974. El cap del municipi és Sant Sadurní de l’Heura i tant el poble com el castell van formar part del bisbat de Girona l’any 1442. Cruïlles, situat a l’esquerra del riu Daró, compta amb l’església de Santa Eulàlia amb pintures romàniques i un retaule gòtic, que va pertànyer al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Monells es caracteritza per les restes de muralles d’un antic castell i per l’església d’estil gòtic de Sant Genís.
forallac
Al bell mig del Baix Empordà, s’hi troba el municipi de Forallac, que aplega els nuclis històrics de Vulpellac, Fonteta, Canapost, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor. Aquests pobles configuren una realitat històrica, cultural i natural que permet apropar-nos a l’essència més genuïna de l’Empordà. Tots amb un extens llegat patrimonial perquè es troben emplaçats en un territori estratègic, que ha estat cruïlla de diferents cultures al llarg dels segles.
rupià
Rupià fou durant segles un dels llocs de domini del bisbe de Girona, fet que ha deixat empremta en el castell, d’estil gòtic civil i en el nom d’alguns carrers i places. També són visibles els restes de les muralles del segle XV que antigament encerclaven el municipi, de traçat urbanístic medieval. Com a curiositat cal destacar l’Olivera Grossa del Mas Llorà, que Josep Pla va evocar com a “olivera prodigiosa” en els seus textos. Avui només en queda la soca a causa d’un incendi, però es creu que és un dels exemplars d’olivera més grans de la Mediterrània.
Garrigoles i les Olives
El municipi està format per dos pobles: Les Olives, on hi ha l’Ajuntament, i Garrigoles. Té dues esglésies d’origen romànic i algunes cases i masies dels segles XVII i XVIII. El paisatge que envolta els dos pobles es caracteritza pels camps de secà i per bosc mediterrani de pins i alzines. Hi ha diversos camins rurals que permeten fer passejades pel terme municipal.
ULTRAMORT
Es documenta des de l’any 1046 amb el nom d’Ultramorte, però no és fins a partir del segle XVI que apareixen esments més significatius. Antigament tenia un castell situat al nord de la plaça, el Castell de Finestres, el qual té una història força desconeguda. Una característica és que no té poblament disseminat, sino que la seva població s’aplega al voltant de l’església i es perllonga amb dos ravals.
JAFRE
El poble de Jafre presenta un nucli compacte al voltant entorn del castell i de l’església. Molts edificis tenen elements dels segles XVII i XVIII. En destaquen les cases pairals de dues famílies que hi tingueren molta preeminència i en certs moments, foren antagòniques: Can Pou i Can Ric. L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és esmentada al segle XIII.
foixa
Les restes més antigues de Foixà es daten al segle XIII, amb el testimoni del seu castell, que s’alça imponent a la part més alta, des d’on es veuen els territoris de l’antic comtat d’Empúries com Cuells, la Sala, Sant Llorenç de les Arenes o l’antic poblat de Sidillà, ja en ruïnes. També en podem destacar l’edifici gòtic de Can Planiol (S. XVI), el Palau de Can Ribot i els diversos portals de l’antiga muralla medieval.
bellcaire
A Bellcaire d’Empordà hi trobem l’antic palau-castell dels Comtes d’Empúries del S.XIII i declarat monument històric-nacional i l’església romànica de Sant Joan de Bedenga, amb la base paleocristiana. Al nucli antic també hi trobem cases bastides entre el S. XV i el XIX i una antiga premsa romana. Com a vestigi de la importància de l’aigua, el dipòsit del S. XX i el pas del Rec del Molí ens recorden on es molien l’arròs o el blat i es rentava la roba mentre es feia safareig.
la tallada
El municipi comprèn quatre pobles: La Tallada d’Empordà, Canet de la Tallada, Marenyà i Tor. Hi trobem restes històriques de diferents èpoques i estils: església de Sant Mateu de Canet amb capelles laterals i d’estil gòtic, restes d’una muralla i torres de defensa medievals a la Tallada i les esglésies romàniques de Santa Maria (segles XII-XIII) i de Sant Climent.
albons
Els orígens del municipi d’Albons, que es troba als peus del massís del Montgrí, es remunten a l’època medieval en la qual el poble es trobava dins l’antiga xarxa de comunicacions del Camí Ral que anava de Viladamat a la Bisbal passant per Verges, tot i que també s’han trobat restes i indicis anteriors al segle II. Hi podem veure l’església romànica de Sant Cugat d’Albons, la capella romànica de Sant Grau, el camí boscós del Puig Segalar i el castell medieval que es troba al bell mig del poble, construït al segle XIII.
CORÇÀ
Esmentat per primera vegada l’any 878, està format pel nucli principal de Corçà, a més de Casavells, Cassà de Pelràs, a més dels veïnats d’Anyells i Planils. El municipi de Corçà presenta un interessant centre històric i un important patrimoni històric i arquitectònic: l’església parroquial romànica de Sant Julià i Santa Basilissa del segle XI o bé l’ermita romànica de Santa Cristina, situada a uns centenars de metres del nucli de Corçà.
SERRA DE DARÓ
Al municipi Serra de Daró, que té agregat el nucli de Sant Iscle d’Empordà, s’hi ha trobat restes ibèriques i romanes i l’any 1017 ja era documentat amb el nom de Serra. Com a llocs d’interès hi podem visitar: la necròpolis medieval, el Mas Sunyer i el seu finestral renaixentista, la torre del Mas Serrallers, l’Església de Santa Maria i els seus decorats neoclàssics i les restes del Castell de sant Iscle d’Empordà.
ullà
El municipi, que es caracteritza per enfilar-se a la carena de la muntanya d’Ullà, té un especial interès pels aficionats de l’arqueologia pel jaciment conegut pel nom de Cau del Duc, una cova situada a la muntanya, a sota del castell del Montgrí. Compta amb l’església parroquial de Santa Maria d’Ullà del segle XVIII, a la qual s’hi pot veure la imatge de la Verge de la Fossa tallada en fusta policromada.
pals
Dalt del cim de l’antic Mont Aspre hi trobem la vila de Pals, gairebé del tot emmurallada. La seva població està repartida entre el nucli de Pals, els Masos i Platja. Destaquen les muralles medievals, la Torre de les Hores de l’antic castell medieval, les tombes antropomorfes dels segles X-XI i el mirador del Pedró, anomenat també mirador de Josep Pla. El municipi també es caracteritza per acollir diverses masies antigues, els camps d’arròs i l’extensa platja amb vegetació dunar.
sant sadurní
cruilles - monells
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura és un conjunt de municipis que es va agrupar l’any 1974. El cap del municipi és Sant Sadurní de l’Heura i tant el poble com el castell van formar part del bisbat de Girona l’any 1442. Cruïlles, situat a l’esquerra del riu Daró, compta amb l’església de Santa Eulàlia amb pintures romàniques i un retaule gòtic, que va pertànyer al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Monells es caracteritza per les restes de muralles d’un antic castell i per l’església d’estil gòtic de Sant Genís.
forallac
Al bell mig del Baix Empordà, s’hi troba el municipi de Forallac, que aplega els nuclis històrics de Vulpellac, Fonteta, Canapost, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor. Aquests pobles configuren una realitat històrica, cultural i natural que permet apropar-nos a l’essència més genuïna de l’Empordà. Tots amb un extens llegat patrimonial perquè es troben emplaçats en un territori estratègic, que ha estat cruïlla de diferents cultures al llarg dels segles.
rupià
Rupià fou durant segles un dels llocs de domini del bisbe de Girona, fet que ha deixat empremta en el castell, d’estil gòtic civil i en el nom d’alguns carrers i places. També són visibles les restes de les muralles del segle XV que antigament encerclaven el municipi, de traçat urbanístic medieval. Com a curiositat cal destacar l’Olivera Grossa del Mas Llorà, que Josep Pla va evocar com a “olivera prodigiosa” en els seus textos. Avui només en queda la soca a causa d’un incendi, però es creu que és un dels exemplars d’olivera més grans de la Mediterrània.
Garrigoles i les Olives
El municipi està format per dos pobles: Les Olives, on hi ha l’Ajuntament, i Garrigoles. Té dues esglésies d’origen romànic i algunes cases i masies dels segles XVII i XVIII. El paisatge que envolta els dos pobles es caracteritza pels camps de secà i per bosc mediterrani de pins i alzines. Hi ha diversos camins rurals que permeten fer passejades pel terme municipal.
Ultramort
Es documenta des de l’any 1046 amb el nom d’Ultramorte, però no és fins a partir del segle XVI que apareixen esments més significatius. Antigament tenia un castell situat al nord de la plaça, el Castell de Finestres, el qual té una història força desconeguda. Una característica és que no té poblament disseminat, sino que la seva població s’aplega al voltant de l’església i es perllonga amb dos ravals.
JAFRE
El poble de Jafre presenta un nucli compacte al voltant entorn del castell i de l’església. Molts edificis tenen elements dels segles XVII i XVIII. En destaquen les cases pairals de dues famílies que hi tingueren molta preeminència i en certs moments, foren antagòniques: Can Pou i Can Ric. L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és esmentada al segle XIII.
amb el suport de
